Aquest mes de gener hem vist com han tornat a aparèixer les mobilitzacions contra la pujada de preu de les tarifes del transports públic. L’Assemblea de Barri de Sants, s’ha sumat a aquestes participant de la Plataforma Stop Pujades. Aquestes mobilitzacions han tornat a reapareixer després de la congelació tarifaria dels últims dos anys.

La congelació de tarifes dels preus del transport que hi ha hagut van ser petites victòries de la ciutadania que va dur a terme importants mobilitzacions, tant a metro, com a trens. No ha estat la bona voluntat de ningú ni de cap partit, sinó una de les petites victòries que es van aconseguir en l’intens període de lluites que va precedir l’arribada al poder de l’Ada Colau.  Un nou poder, que s’anomenava del canvi i que pocs canvis substancials ens ha fet veure. En el tema del transport públic, hem vist com Mercedes Vidal i Ada Colau, anomenaven xantatge a una vaga dels treballadors del metro per dignificar les seves condicions laborals. Com s’ha abandonat la idea de municipalitzar les empreses publiques, que com TMB compten amb participació privada. Una participació que ha fet que es creï la T-Mobilitat, una privatització encoberta del sistema de pagament. I ara, finalment s’han tornat a apujar els preus de les tarifes. Unes tarifes que compten amb 4 bitllets específics per turistes i 8 pels habitants de la ciutat.

Però veient com la mobilització té la capacitat d’aconseguir victòries s’han de replantejar també els objectius. Tot i que la negativa i la resistència a la pujada de tarifes ha de ser ferma, no es pot perdre de vista que el model pel que s’ha de lluitar és la gratuïtat d’un servei que s’anomena públic. El transport gratuït no és cap utopia, doncs les ciutats capitalistes necessiten que la mà d’obra de l’extraradi arribi puntual al seu lloc de treball, sense obviar que els vehicles privats a motor són cada dia més insostenibles. Davant de la lluita d’Stop Pujades no s’ha de limitar a parlar de tornar a tarifes del 2013 ni de cap any. S’ha de parlar de transport public gratuït. Els moviments socials han de marcar perfil propi en el model de ciutat que volem i no marcar el discurs de forma defensiva. Fer demandes “poc realistes” (dediquem uns segons a apreciar el derrotisme inherent en aquest concepte) no allunya pas de tombar l’increment de preu. Si la lluita és efectiva, l’ajuntament i l’ATM es veuran obligats a cedir parcialment.

La gran aposta municipal pel que fa al transport, a part de la implantació de la T-Mobilitat, està sent la unió dels dos tramvies per la Diagonal. Un projecte heretat de la època socialista. Recordem que la empresa Tram, és una empresa privada que explota una cessió municipal. Així el gran projecte és ampliar el servei que està privatitzat. Tot plegat ens trobem amb unes polítiques municipals que en els primers anys van fer algunes concessions a les lluites pel transport públic però que avui han acabat per assumir els projectes i els discursos dels governs anteriors.

Similar Posts