Mai hagués pensat que acabaria vivint a Texas. El lema de l’estat és: “Everything is bigger in Texas” (Tot és més gran a Texas). I és veritat: és l’estat més gran dels Estats Units, el segon més poblat i el tercer en font d’ingressos del país. Pensant en Texas la primera imatge que et passa pel cap és desert, camperes, cowboys, el country… i, tot i que ha evolucionat, aquests tòpics formen part de la cultura texana. Texas és un estat immens, sobretot comparat amb Catalunya on en menys de tres hores pots passar del mar a la muntanya. Aquí pots conduir hores i hores i, tot i que el paisatge és molt semblant durant el trajecte, va canviant lentament i t’hi quedes atrapat. En part també perquè estàs perplex en veure la immensitat del cel doncs això sí que no ho trobem al nostre país. Texas es podria definir com el Tex-mex (Tex: Texas i Mex: Mèxic). I és que, a part que històricament Texas pertanyia a Mèxic, ara al ser fronterer hi ha una gran influència i presència llatina. Només els llatins són el 35% de la població de manera que és un estat gairebé bilingüe i a tots els serveis et poden atendre en espanyol. Fins i tot en el meu cas, jo he vingut a ensenyar espanyol bàsicament als llatins. Això fa que tot sigui molt sorprenent, ja que al mateix temps Texas és dels estats més conservadors del país.

Jo estic a Austin, capital mundial de la música, ciutat verda, capital de l’estat i el logo de la ciutat és: Keep Austin Weird. I és, que tot i ser una ciutat petita, és molt variada, lliberal i diferent a algunes ciutats americanes. Aquí pots trobar música en directe sense problemes de soroll del veïnat, establiments oberts 24h, no hi ha problemes d’espai ans el contrari tot és fa gran, hi ha rius i gorgs només a 15 minuts de la ciutat i piscines naturals. No és obligatori consumir als bars ja que sempre et serveixen aigua i, si demanes un refresc, te’l van reomplint a mida que se t´acaba. El menjar típic és la barbacoa texana tot i que els americans embogeixen pels tacos i, efectivament, aquí es balla country! Però no és el country que nosaltres coneixem… es diu Two-step i es balla amb parella! Ara bé… tot i que sóc privilegiada d’estar on sóc, adaptar-se a la vida dels EUA no és fàcil. Té moltes coses bones però també moltes incongruències. I és que, per molt que la ciutat sigui molt “cool” no deixa de ser una ciutat americana amb organització i costums americans molt diferents dels nostres. Són molt més individualistes, treballen moltes hores però des del meu punt de vista no totes efectives i tenen uns valors ben diferents. I la cultura és molt diferent també. Jo ja havia estat dues vegades als Estats Units de viatge, i sí que és cert que és un país que genera conflicte per moltes coses, i després de dos anys vivint-hi encara més, però també és cert que és un país amb moltes coses interessants. L’adaptació no és fàcil. T’hi acostumes però trobes a faltar coses: la família i amics però també la quotidianitat, el barri, les casualitats i el teixit que tenim a Sants, petites coses però que fan que la vida sigui més espontània i compartida.