Era la nit del divendres 2 de febrer a la matinada, quan la Júlia i la Cèlia tornaven cap a casa després de prendre unes copes per algun dels locals del barri de Sants. Tot va quedar interromput quan un cotxe que circulava per la carretera es va aturar al seu costat. Primer en va sortir un home que va començar a assetjar-les i intimidar-les. En no rebre la resposta de submissió que esperaven, un segon home va sortir del seient del copilot i va colpejar brutalment una d’elles, deixant-la a terra i ferida. Dues setmanes més tard el rostre de la Cèlia encara seguia marcat per un blau al nas i a l’ull. Tot seguit van entrar al cotxe i marxaren ràpidament del lloc dels fets. Diversos factors fan pensar a les agredides que no va ser una cosa espontània, sinó més aviat totalment premeditada. L’agressivitat, la rapidesa de l’atac i la fugida amb el maleter aixecat per impedir veure la matricula, porten a pensar que els agressors portaven la clara intenció d’atacar algú. Els insults masclistes rebuts inclinen a les agredides a definir l’atac de misogin, rebut per la seva condició de dones.

Diversos factors fan pensar a les agredides que no va ser una cosa espontània, sinó més aviat totalment premeditada.

La Júlia va denunciar l’agressió a través de les xarxes socials i ràpidament va tenir força ressò pels canals del barri i fins i tot alguns mitjans van treure la notícia. Ambdues es queixen del tractament rebut a les notícies, doncs van sortir a mitjans com El Periódico o La Vanguardia sense ni tan sols posar-se en contacte amb elles. Aquests mitjans van contactar amb l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) que va parlar també sense comentar res a elles, que van ser les víctimes de la brutal agressió. Es produeix a més la situació que l’OCH va denunciar l’atac com un acte d’homofòbia perquè una d’elles és una dona transsexual. Més enllà de la falta de sensibilitat cap a elles per tractar amb els diaris sense comunicar-s’ho, estan dolgudes perquè una entitat com el OCH els negui la identitat de dona tractant el tema com homofòbic. Això denunciaven les dues veïnes de Sants, que reconeixien la feina de l’Observatori, però que en aquest cas trobaven que la seva actuació no havia estat correcta. La crítica també es dirigia cap als mitjans que reproduïen íntegrament la informació transmesa per l’OCH sense contrastar, ni contactar-les.

L’OCH, va denunciar l’atac com un acte d’homofòbia perquè una d’elles era una dona transsexual. Estan dolgudes perquè una entitat com l’Observatori els negui la identitat de dona

Aquesta agressió és notícia per la seva brutalitat i per produir-se al nostre barri, una zona relativament tranquil·la. Però no és pas un cas aïllat, la sensació d’inseguretat al tornar a casa de nit és una realitat molt present per les dones. La Júlia explica a La Burxa que després de l’agressió aquesta sensació s’ha intensificat. Moltes dones poden explicar males experiències al tornar a casa de nit, caminant o als transports públics. Casos com aquest ens han de servir per visualitzar una realitat que condiciona la vida de les dones i és un recordatori constant de com el patriarcat és una amenaça que no podem seguir tolerant.

Casos com aquest ens han de servir per visualitzar una realitat que condiciona la vida de les dones

Similar Posts