Tot i no haver nascut al barri, l’Ester forma part del teixit social i cooperatiu de Sants des de fa més de 20 anys. Originària del barri de la Sagrada Família, l’Ester va decidir moure’s cap a Sants amb l’objectiu de participar activament del moviment de les okupacions. Va decidir ocupar la Morada junt amb un grup de companyes de la universitat l’any 1997. Després de tres mesos okupant, l’onada de desallotjaments al barri les hi van expulsar i en van okupar un altre, La Fresca, que encara continua okupada. En aquell període va decidir passar un any a Guatemala, i quan va tornar a Barcelona, l’Ester no va abandonar Sants i va seguir construint per a que el teixit social seguís en marxa. Així doncs, junt amb un grup de persones de Sants van crear l’Arran, un bar–llibreria i centre de documentació que s’obria per a tothom, on no només participés el col·lectiu aferrat al moviments okupa sinó que funcionés com un servei pel barri i com a centre de documentació sobre els moviments socials.

Passat un temps, els diversos projectes de l’Arran van donar lloc al restaurant Terra d’Escudella, la Ciutat Invisible i al Centre de Documentació de Can Batlló.
Cap al 2000 l’Ester estava treballant a la Federació d’Entitats de la Zona Franca i, justament en aquell moment, va decidir entrar a La Burxa, éssent col·laboradora durant cinc anys. Segons l’Ester, “La Burxa ha sigut un mitjà molt influent al barri, burxàvem el districte a través del diari”. Mentre altres mitjans tenien finançament regular i grans equips, la Burxa treballava al costat dels veïns i veïnes ajudant-se de la col·laboració de totes aquelles que feien possible el diari. Tot i així, l’Ester ens comentava que “un del debats de La Burxa sempre ha estat si donar veu als col·lectius més compromesos o obrir-se a altres espais del barri, sempre intentant mantenir un equilibri”, i és que aquest debat segueix present avui dia quan s’ha de construir el diari cada mes.

Mentre participava en La Burxa l’Ester va tenir la seva primera filla, que portava a les assemblees de Can Vies per no perdre el fil del que s’anava treballant. Passada aquesta època i amb l’arribada del seu segon fill, l’Ester va decidir desvincular-se’n per poder dedicar més temps a d’altres projectes, com l’Assemblea Groga o la Troca, una escola comunitària de formació de persones adultes ubicada a la Lleialtat Santsenca. Aquest darrer projecte, nascut a finals del 2015, és on avui dia hi treballa.
L’Ester ens confessa que se sent “molt propera la Burxa”, i és que sempre hi ha mantingut un vincle molt fort, sigui redactant, distribuint o col·laborant en altres aspectes. Com l’Ester, són moltes les col·laboradores que han format part de la història viva de La Burxa.

Similar Posts