Una de les principals lluites del feminisme als carrers és la lluita contra les agressions masclistes. D’ençà un anys enrere aquests col·lectius han estat treballant per crear protocols per evitar i respondre a dites agressions, sobretot en ambients festius. La festa, que hauria de ser un espai on passar-ho bé, gaudir i relacionar-se, acaba essent l’escenari on s’acaben visualitzat les relacions de poder i violència del patriarcat i on la sexualització de la dona arriba a la seva màxima expressió. L’ús d’alcohol i drogues, o que sigui socialment entès com el moment de flirteig, genera el clímax que fa que el babosseig i les agressions es facin comunes.

Arran d’aquesta realitat els protocols contra les agressions intenten garantir que els espais de festa siguin espais de seguretat per les dones. Aquest és el cas de la Festa Major Alternativa de Sants, que durant les passades festes implantà per primera vegada un protocol. En la creació d’aquest hi van participar els tres espais de festes de les Alternatives, Casal de Joves, Casal Independentista, Can Vies, a més d’altres col·lectius que també participen de les festes, La Fondona, Colla Bastonera de Sants, La Trama feminista, el Centre de Documentació dels moviments socials, Arran Sants, Endavant Sants, Diables de Sants i Negres Tempestes. Cal destacar que els Castellers de Sants van estar també participant en l’elaboració d’aquest protocol, però arrel de la contractació del grup Itaca Band i el conflicte generat per això, en van sortir. El cantant d’aquest grup havia estat denunciat per haver comés una agressió masclista i des de diferents col·lectius de suport a les dones agredides reclamaven que no es contractes aquest grup. Atenent aquesta demanda, els col·lectius que estaven treballant en el protocol van demanar a Castellers que es retirés aquest grup del cartell, rebent una negativa per part d’aquests. A partir d’aquí el conflicte va esclatar durant el concert, que el grup va utilitzar com a plataforma per reivindicar la seva posició de poder des de l’escenari i menysprear les feministes que protestaven per la seva presencia.

Moltes agressions no es denuncien, altres passen un cop la festa oficial ja ha acabat i no hi ha protocol i altres queden submergides dins de relacions de parella

El protocol finalment es va aplicar més d’una desena de vegades en el conjunt de tots els espais i al llarg de tots els dies de les Festes Alternatives. Malgrat considerem que els protocols són una eina útil i necessària, també són moltes les seves limitacions. Moltes agressions no es denuncien, altres passen un cop la festa festa oficial ja ha acabat i no hi ha protocol i altres queden submergides dins de relacions de parella on queden silenciades o legitimades. A més, moltes vegades hi ha agressions que no s’identifiquen com a tal, fet que fa que es normalitzin i silenciïn. L’aplicació del protocol representa una punta molt petita del gran iceberg de violència masclista dins les festes i és per això, que per aconseguir espais sense violències cal abordar molts altres àmbits del nostre dia a dia. Des de l’estiu aquest protocol ja ha estat emprat en les festes que aquests espais fan durant tot el curs. Que això s’estengui a totes les festes seria quelcom desitjable, però també requereix d’una important feina prèvia de formació i conscienciació per part dels espais que s’hi vulguin sumar.

Però desgraciadament, les agressions van més enllà de la festa. El Casal Independentista de Sants ha denunciat aquest mes de febrer l’expulsió del seu local d’una persona vinculada a l’espai per una agressió masclista. Una persona que ja havia realitzat una altre agressió uns anys enrere, que no va ser tractada i resolta. També va denunciar que van haver d’aplicar el protocol durant la Calçotada Petita realitzada el 30 de gener.

La percepció sobre les agressions i la manera en com es combaten ha millorat molt. Per desgracia, aquest fet fa que no parin de sortir casos d’agressions masclistes a la llum

Amb una mirada retrospectiva, podem dir amb seguretat que la percepció sobre les agressions i la manera en com es combaten ha millorat molt. Per desgracia, aquest fet fa que no parin de sortir casos d’agressions masclistes a la llum. El camí realitzat fins ara ha estat molt important i ha estat gràcies a la feina dels col·lectius feministes que mica en mica s’està assumint aquesta lluita com quelcom prioritari i transversal. Malgrat els avenços, el camí per recórrer segueix essent llarg, encara tenim mancances, tant per evitar que aquestes es produeixin com per tenir mecanismes de resposta i resolució. Però la consigna col·lectiva és clara, tolerància cero al masclisme i a les agressions.

Similar Posts