Si bé una vaga sol ser una protesta dels treballadors/es i consisteix en l’acord comú del cessament de la feina laboral per obtenir millores en aquest àmbit, la vaga feminista del 8 de març pretén anar més enllà i ampliar el propi concepte: es tracta d’una vaga laboral, sí, però també d’una vaga estudiantil, de consum i de feines de cura i té per objectiu, a més d’aconseguir millores en l’àmbit laboral, posar en relleu que també les feines no remunerades són absolutament imprescindibles per a que el món funcioni. Donat que les dones participem en molts més àmbits que el laboral i aquests àmbits són vitals per sostenir la societat, la vaga ha de servir per reivindicar el paper d’aquestes tasques invisibilitzades que solen recaure sobre el col·lectiu femení.

Per tant, s’interpel·la no només al món laboral sinó també als altres eixos (com deia anteriorment, s’amplia així el propi concepte de vaga) emfatitzant que aquests eixos estan connectats entre si i que formen part d’una xarxa d’interdependència on el fet privat -és a dir, la llar, a les relacions, a la família… etc- no només és igual d’important que el fet públic -la política, l’economia, la societat… etc-, sinó que és la clau per entendre com s’organitza el món i com es perpetuen les desigualtats de gènere.

Pel que fa a la vaga laboral, les desigualtats entre homes i dones són cada vegada més evidents per tothom: la bretxa salarial, la baixa presència de dones en càrrecs de responsabilitat, el poc valor social dels sectors que es consideren “feminitzats”, les feines gratuïtes, l’economia submergida (neteja, cura de tercers…). Pel que fa a la vaga del consum, es pretén parar els comerços -on sovint hi ha males condicions laborals- i posar també en relleu que solen ser les dones les encarregades de fer la compra diària i que el consum quotidià és, per tant, un punt important en l’economia i en les reivindicacions feministes. Respecte a la vaga estudiantil, es pretén remarcar la importància que té el sector educatiu en la transmissió de valors i, de la mateixa forma, en la transmissió d’estereotips, prejudicis i discriminacions diverses i fer patent que, de forma majoritària, el coneixement segueix estant protagonitzat per homes i gairebé tots els referents són exclusivament masculins. Per últim, pel que fa a la vaga de cures, el repartiment desigual en aquesta matèria és el punt estrella del 8M, ja que, com que en molts casos aquestes tasques de cura no es poden deixar de fer (algú ha de recollir als nens i nenes a l’escola, algú ha de fer el dinar… etc), és el punt on s’obre el debat de quin és el paper que han de jugar els homes al llarg d’aquest dia.

Tot i que des dels col·lectius feministes s’anima a que siguin ells mateixos els que decideixin quin paper jugar -és cert que estem massa acostumades al fet que els homes esperin que siguem nosaltres les que els diguem què fer, amb la “càrrega mental” que això implica-, algunes veus han demanat que els homes no facin vaga, ja que, en cas de fer-ne, el que hauria de ser una “vaga feminista” passaria a ser una “vaga general” i es perdria d’aquesta forma l’objectiu feminista que és el de demostrar que “sense nosaltres, el món es para”. Ara bé, una posició interessant que està guanyant terreny dins de molts col·lectius feministes és que ells també se sumin a la vaga laboral per dedicar-se a aquestes tasques de cura alliberant així a les dones que ho necessitin i facilitant que totes puguem estar als carrers defensant juntes els nostres drets.

Des de La Burxa, fem una crida a totes les dones de totes les edats a que facin vaga i que participin en les activitats previstes al llarg de dia. Als homes, els animem a pensar i a reflexionar sobre quin ha de ser el seu paper durant el 8M, quedant-se sempre en un segon pla, i a implicar-se cada vegada més activament en la lluita feminista per tal d’acabar amb les desigualtats per raó de sexe.

Similar Posts