Des de finals de 2016 alguns veïns del barri del Raval ens hem organitzat davant l’augment de venda de drogues que estava i està degradant el barri, juntament amb altres components gentrificadors com ara el turisme massiu, l’oci nocturn, els desallotjaments, l’especulació, etc.

El primer grup veïnal que va denunciar l’augment del tràfic de drogues va ser Acció Raval. Ens vam adonar que, mentre els desallotjaments a famílies i veïnes no tenien fre, els dels mal anomenats narco-pisos tenien total impunitat i, conseqüentment, impunitat, robatoris i por. La primera assemblea, a la que hi van acudir 40 veïnes, va ser d’on va sorgir la comissió per a formar una plataforma veïnal. Acció Raval va començar a fer més assemblees veïnals perquè els veïns i veïnes es reunissin per a fer front a aquest problema, i així van sorgir els grups com Roig, Eix de Sant Gil, Acció Reina Amàlia, Acció Lancaster, etc. Vam demanar una sèrie de reunions amb l’Ajuntament, de les quals avui en dia tenim una mesa on analitzar l’evolució de les actuacions policials, i d’àmbit de la salut o l’assistència als consumidors.

Aviat ens vam adonar que la impunitat dels punts de distribució i venda de droga estava, d’alguna manera, relacionada amb el procés de gentrificació que es viu al Raval. Aquests pisos, en la seva majoria, pertanyien a entitats financeres o fons d’inversió, de forma que mentre els propietaris estaven desallotjant famílies, estaven també permetent les pràctiques de la venda de drogues o es mantenien passius davant del problema.

Ens vam manifestar un 9 de setembre de 2017, on van assistir unes 500 veïnes. Va ser aquesta manifestació del que se’n van fer ressò els mitjans de comunicació. Quan la policia actuava i tancava un punt de venda, ràpidament venia un altre traficant a ocupar i començàvem de nou. Algun sector del barri començava a tenir un discurs reaccionari i, polititzant el problema on se senyalava els toxicòmans i okupes com l’arrel del problema, es muntaven narco-tours per a polítics i mitjans de comunicació donant com a resultat l’estigmatització del barri del Raval. Acció Raval va decidir no tapiar, sinó donar suport a les okupacions d’aquests habitatges on es traficava i que pertanyien a bancs i fons d’inversió, donant com a resultat la total solució a les re-ocupacions per part dels traficants i, demostrant així, que l’ocupació no és el problema. Ho són els pisos en desús i la falta de famílies en aquests domicilis i locals buits.

Vam fer diversos esdeveniments, com ara pintar mulars amb l’ajuda d’algunes joves de la REA, explicant la problemàtica per a tractar de fer visible el problema a través de donar color al barri. Quan apareix un nou punt de venda al barri i una veïna ens truca, posem a la seva disposició un protocol d’actuació elaborat amb les eines que ens facilita l’ajuntament i les experiències viscudes per les veïnes durant tot aquest temps; oferim un acompanyament i, si les veïnes de la zona volen fer una protesta, els donem suport. Ens reunim tots els dijous a la casa de la solidaritat, al carrer Vistalegre nº 15.

Acció Raval i Acció Reina Amàlia entenen que existeix una sinergia entre l’augment dels narcopisos i la quantitat de habitatges buits que hi ha al Raval dedicades a l’especulació, i és per això que entenem que, si només es lluita per a que el punt de venda desaparegui, sense que això vagi acompanyat de polítiques d’habitatge per a repoblar els barris, només aconseguirem que el problema es traslladi. Hem comprovat que el tapiat és només una solució passatgera; entenem que han d’existir solucions i voluntat política per als consumidors donat que, per molt que s’intenti perseguir o fer desaparèixer les drogues (utopia), aquestes persones les seguiran necessitant.

Hem estat a Valladolid amb l’Eix de Sant Gil, on vam rebre un premi per la lluita contra l’especulació i el tràfic de drogues; vam comprovar com l’autosugestió i la unió veïnal és fonamental. Vam anar a Madrid, convidades per la revista “Todo por hacer”, on vam estar parlant amb Madres contra la droga i la PAH de Vallekas. Vam arribar a conclusions molt similars i vam conèixer opinions sobre la droga que mai abans havíem considerat, com per exemple la possibilitat de subministrament d’heroina prescrit per un metge o sales de venipunció, entre d’altres. A dia d’avui estem organitzant jornades on puguem parlar de tots aquests problemes i solucions, amb l’objectiu de poder organitzar-nos, si cap, de millor manera.

Similar Posts