Al llarg dels últims mesos s’han patit a Can Batlló tota una sèrie de problemes relacionats amb la seguretat, principalment robatoris. Per la gran extensió i complexitat arquitectònica del recinte, la seguretat dels espais és un tema que no ha sigut fàcil d’abordar i encara s’està lluny de resoldre.

Ser un espai abandonat durant molt de temps és l’origen de molts dels problemes.

Al estar una gran part del recinte en estat d’abandó, des de fa temps ha sigut objectiu de l’extracció de tot tipus de material valuós per la seva revenda, especialment el coure del cablejat elèctric. La recerca d’aquests materials, en anar-se exhaurint les fonts de mes fàcil accés com les naus abandonades, ha anat evolucionant de diferents maneres, per una banda pels túnels que recorren tot el subsòl de Can Batlló, per una altra banda amb incursions als espais que estan en ús per part dels diferents col·lectius que formen el teixit associatiu de Can Batlló.

Paral·lelament hi ha hagut altres robatoris que, per com han sigut realitzats, se sospita que són comesos per part de gent que té coneixement i sap trobar les vies d’accés als diferents espais sense rebentar panys, conscients dels seus horaris i punts febles.

Intentar solucionar aquests problemes no ha sigut feina fàcil, ja que a Can Batlló hi conviuen tot un ventall de sensibilitats oposades sobre com abordar el tema i com articular una resposta. Per una banda hi ha posicions que defensen un increment de presència de seguretat privada. Hi ha qui pensa que s’han de dur a terme mesures exemplaritzants cap a qui realitza aquests robatoris en cas d’enxampar-los. Hi ha qui defensa que hauríem de trucar els mossos. I hi ha qui no està d’acord amb res de tot d’això per motius ètics o polítics.

Trobar respostes col·lectives ha estat difícil per la diversitat de sensibilitats que participen en els diferents projectes.

Finalment algunes de les actuacions que s’han dut a terme, que han sigut efectives i que han contat amb el consens de totes les parts que han participat en la comissió de seguretat han sigut:

  • Pressionar al districte per tapiar les naus buides.
  • Reforçar els tancaments físics dels espais, posant reixes, cadenats, panys, tancant els possibles accessos.
  • Mitjançant la interlocució amb alguna gent que s’ha enxampat infraganti.
  • Instal·lació d’alarmes i altres sistemes de seguretat dissuasius.
  • Jornades de treball per trobar punts febles en matèria de seguretat i mirar com solucionar-los.
  • Reunions periòdiques per abordar el tema.
Similar Posts