T’has parat a pensar detingudament com influeix el sistema capitalista en el nostre estat emocional i en les relacions socials que establim amb el nostre entorn? Com el màrqueting ens porta a uns estils de vida tan poc saludables i com la indústria farmacèutica es beneficia d’això? El sistema capitalista ens confon, ens estimula a un ritme de vida insà i deteriora considerablement les relacions que establim amb l’entorn, promovent l’individualisme i la competitivitat.

Una quarta part de les visites al Centre d’Atenció Primària estan relacionades amb l’ansietat, la depressió i els símptomes físics d’origen emocional (símptomes gastrointestinals, dolors de cap, alteracions menstruals, contractures musculars, “pell atòpica”…). No hi ha dubta que, en un gran nombre d’ocasions, aquesta simptomatologia està associada a l’estrès, a la inseguretat laboral, la insatisfacció amb el lloc de treball i la precarietat. Passar-nos tant de temps de la nostra vida en un entorn que no ens satisfà mai pot portar bones conseqüències: només cal pujar al metro a les 7 del matí i mirar a la cara de qualsevol de les persones que es dirigeixen al seu lloc de treball per adonar-se que alguna cosa no va bé. El sistema sanitari actual promou un abordatge biologicista i fragmentat de l’individu i deixa de banda la perspectiva biopsicosocial d’aquest. En un sistema sanitari que tingués com a objectiu la salut de l’individu i de la comunitat, quan algú acudís a un centre sanitari a buscar ajuda per millorar un malestar físic o mental, es realitzaria una valoració integral que abastaria el benestar emocional i l’entorn social que rodeja a la persona per poder empatitzar millor amb la molèstia que les ha portat a la consulta.

L’atenció del Sistema Sanitari que tenim actualment està limitada per múltiples factors, destacant el limitat temps que s’inverteix per pacient en les visites i la gran influència de la indústria farmacèutica, fins al punt d’arribar a medicalitzar i patologitzar problemes de la vida quotidiana que podrien resoldre’s amb una bona xarxa de suport mutu o amb coneixement de la cultura sanitària popular.

El màrqueting i la publicitat empenyen a la població a un ritme frenètic de consum, mutilant la nostra autoestima i el nostre benestar mental. Però també per aquesta mutilació la indústria farmacèutica té la solució: ingents quantitats de psicofàrmacs per poder continuar amb la roda de producció-consum que per a nosaltres tenen preparada. Dels 15 fàrmacs més dispensats 3 són benzodiacepines (ansiolítics i hipnòtics). En quin moment de la nostra vida tenim un espai per compartir sentiments, emocions i malestars? Des de petites se’ns condiciona a pensar i sentir d’una determinada manera i a complir amb uns rols establerts. Ja des de petites se’ns inculquen valors de consum, cada vegada a edats més primerenques. Només cal comparar els parcs/places dels nostres barris fa uns anys i ara per adonar-se que moltes nenes ja estan més preocupades de la seva nova tablet que en establir relacions d’amistat.

Està clar que l’interès econòmic del sistema està molt més per sobre que l’interès pel benestar social. Ens pressionen a portar un estil de vida que es pot cataloga de qualsevol cosa menys de saludable, i menys encara pel que fa a salut emocional es refereix. Volem destacar la necessitat de promoure l’autogestió de la diversitat mental de la comunitat a través d’un bon teixit social que ens proporcioni els recursos emocionals i el suport necessari per poder fer front als condicionants del sistema. No podem considerar-nos sans si la nostra societat no ho està i la nostra societat capitalista dista molt d’això.

Similar Posts