Tot i que el Pepe viu a L’Hospitalet, ha fet molta vida a Sants. Com ell mateix comenta, “dormo i menjo a l’Hospitalet, però visc a Sants”. De fet, el Pepe forma part del primer grup de persones que es van involucrar en la creació del Centre Social Autogestionat de Can Vies l’any 1997. Abans, però, ja passava els dies a Sants. Va ser membre del CAU de Badal, on va rebre una educació “lliberal i laica”. També dedicava el temps dels dissabtes a la Hamsa, abans de l’existència de Can Vies.

El Pepe recorda els inicis del centre. Un cop “rentada la cara a l’edifici”, van aconseguir que fos un espai de molta germanor entre tots els col·lectius i persones que hi formaven part. Incloent-hi també les independentistes i les anarquistes, que estaven unides, a diferència del que passava a altres barris. També ens explica que, en un inici, la distribució de Can Vies era diferent. Això feia que hi hagués més problemes de sorolls per la Cafeta, per exemple. Tampoc existia la zona de la capella o ermita; no calia un espai per a concerts perquè ja existien espais a altres ubicacions. El Pepe formava part d’un dels col·lectius dels primers anys, La púa, que s’encarregava de la cafeta i d’organitzar passis de vídeos i xerrades.

Actualment, segueix sent participant actiu de les assemblees i activitats del CSA. No forma part de cap col·lectiu, però no dubta en oferir la seva ajuda quan cal; com a “persona activa i cul inquiet”, sempre està disposat a donar un cop de mà i col·laborar amb Can Vies. Malgrat no haver viscut mai a Can Vies, el Pepe ens recorda que a l’escala de la vivenda encara hi queda com a testimoni dels anys que hi ha passat, una estelada feta per ell. Ens confessa que li agradaria que Can Vies fos un lloc de trobada per a totes les veïnes del barri que tenen inquietud per a canviar les coses; un espai per a relacionar-se i compartir idees, lluites i victòries.

Similar Posts