Cada etapa del desenvolupament d’un gos te una funció i una sèrie d’aprenentatges i experiències pels quals ha de passar per convertir-se en un adult equilibrat. Això desplega una sèrie de comportaments perfectament normals i necessaris que sovint malinterpretem. El decalatge entre les nostres expectatives i el desconeixement de les seves necessitats reals generen frustració, estrès i inseguretats en els gossos, i ens porten a trobar-nos en situacions que ens superen i no som capaços de gestionar. Informar-nos, aprendre a canalitzar les de forma constructiva, i demanar ajuda professional si cal, és part de la nostra responsabilitat.

Els problemes de comportament son un dels principals motius de l’abandonament, juntament amb les camades no desitjades i la cria descontrolada. La cria per part de particulars està prohibida a la nostra ciutat. Però, més enllà de les prohibicions, cal que prenguem consciència del problema: la sobrepoblació. La gran quantitat d’animals recollits fa que la major part de centres estiguin acollint per damunt de les seves possibilitats, i això es fa especialment dramàtic pel que fa a la població de gats, per als quals sovint no es disposa d’instal·lacions adequades ni suficients, o per als gossos considerats com a potencialment perillosos (GPP). Aquests darrers, afectats per una normativa injusta que els obliga a dur sempre morrió i las seus responsables a disposar d’una llicència específica i una assegurança, fa que siguin especialment susceptibles a ser multats o decomissats si no compleixen aquestes condicions. Prop de la meitat de gossos acollits al  CAAC de Barcelona son GPP i la manca de voluntariat amb llicència fa que molts d’ells es quedin sense sortir cada dia. Els  requisits complementaris fan també que siguin de molt més difícil adopció i els condemna a acabar els seus dies en confinament.

El control de la població és per tant essencial per evitar tot aquest patiment. La millor eina en aquest sentit és l’esterilització. No fer-ho pot ser una opció, però hem de ser molt conscients de que en un entorn urbà les dinàmiques que es generen no son naturals i poden generar molta frustració i angoixa tant en mascles com en femelles en èpoques de zel. Amb l’esterilització ens evitem mals de cap, nosaltres i ells.

Un altre factor essencial per prevenir l’abandonament és la identificació. Només un 31% dels gossos que entren als centres d’acollida son recuperats per les seves famílies, i en el cas dels gats tan sols un 5%, donat que l’índex de gats identificats és molt més baix. Xipar  als nostres gossos i gats ens ajudarà a recuperar-los en cas de pèrdua i és especialment  important que mantinguem actualitzades les nostres dades de localització, tenint en compte que al cap de 20 dies de la seva desaparició l’animal es considera abandonat i, pot ser donat en adopció. En el cas dels gossos una xapa amb el nostre número de telèfon pot facilitar la nostra localització i evitar el seu pas pel centre d’acollida.

 

 

Font dades: http://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/agents-rurals/enllacos-documents/general/fitxers-binaris/informe-estudi-abandonament-animals-companyia-catalunya.pdf

Similar Posts