Els animals i la seva protecció es regula tant en l’àmbit penal com el civil. En l’àmbit penal, la Llei Orgànica 10/1995 del 23 de novembre del Codi Penal executa penes d’entre 3 mesos i un dia a un any o tres de presó per la causa de lesions greus a animals. L’article 337 del Codi Penal castiga per qualsevol mitjà o procediment de maltractament injustificat a un animal, i aplica la pena abans esmentada. Però quedava anar més enllà en matèria civil, així que aquest any 2018 s’ha modificat el Codi Civil per a reconèixer els animals com a éssers vius dotats de sensibilitat, enlloc de coses (com estava descrit a la normativa vigent). Tanmateix, Catalunya ja comptava amb aquesta aplicació als codis civils propis, en què reconeixia expressament que els animals no eren immobles. Això era degut a que les competències en relació a aquest tema s’emmarcaven dins de cada Comunitat Autònoma, que les treballa de manera pròpia.

Els animals deixen de ser coses per ser éssers vius

En aquesta línia, cal esmentar que a Catalunya la protecció animal es regula a través de l’article 116.1.d de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que treballa sota el Decret Legislatiu 2/2008 del 15 d’abril de la Llei de Protecció dels Animals a Catalunya. Estableix les normes generals de protecció i benestar dels animals, tant de forma permanent com temporal. La finalitat de la llei és “poder assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals”.

Tenint en compte aquesta informació, per què no considerem els animals com a éssers vius des del principi? La tendència a pensar que els animals són un be immoble i que per tant no tenen cap tipus de consciència moral ni ètica prové de l’antropocentrisme ètic, que defensa que els humans som els únics dignes de la consideració moral i ètica. Aquest corrent beu de la filosofia de Kant, la qual defensava que els animals no són éssers racionals i, en conseqüència, ni tenen autonomia ni posseeixen dignitat.

Considerem “coses” als animals per una qüestió de possessió ètica i moral antropocèntrica

El filòsof, igual que tota la societat del seu temps, considerava “coses” als animals. Llavors, l’únic que s’havia de penalitzar era el maltractament, que afectava a la moral humana, sense importar l’animal. Aquest corrent xocava directament amb l’utilitarisme de Peter Singer, fundador del moviment modern de l’alliberació animal, que defensava que “si un ésser no és capaç de sofrir, o experimentar felicitat, no cal tenir-lo en compte” i és per aquesta raó i algunes més que defensava els drets dels animals i els igualava als dels homes. La clau es troba, doncs, en la racionalitat i autoconsciència, allò que fa que els animals siguin entesos com a un més de la nostra espècie, o pel contrari, se’ls relegui a un eslavó inferior. Quelcom que, val a dir, també implica un fet de racisme o especisme (discriminació dels animals per considerar-los espècies inferiors).

Recordem que la moral i l’ètica és quelcom que definim els humans. Som nosaltres els creadors de la nostra pròpia ètica, per tant, porta a pensar que potser estem equivocats quan considerem que els animals no són éssers que han de tenir els mateixos drets que nosaltres. Les noves normatives es regeixen pels drets defensats per J. Riechmann: 1) per tots els animals que senten, el dret a no ser torturats ni tractats amb crueltat; 2) per als animals que sofreixen reclusió, dret a la llibertat, i 3) pels animals que són quasi-persones, el dret a la vida.

Similar Posts