Especulació, gentrificació, bombolla de lloguers, okupació, desnonaments, hipoteques… Tot són paraules que porten anys sortint a les notícies d’actualitat, tant de La Burxa com de tots els diaris i publicacions. Els problemes relacionats amb l’habitatge no són nous, malgrat alguns termes sí que ho siguin. El negoci immobiliari és un dels més rendibles del món. Tothom necessita un sostre i, en les ciutats, on la demanda sempre és com a mínim constant, la capacitat del capital per manipular el mercat sempre multiplica els guanys. L’especulació no és un invent del s. XXI, ni tan sols del s. XX. La crisi que va començar el 2008 va venir per l’esclat de la bombolla del mercat immobiliari, i com si no haguéssim après res, tornem a veure com una nova bombolla afecta el lloguer i també l’habitatge de compra. De fet hi ha qui sí que n’ha après. Els bancs van haver de ser rescatats amb diners públics i els perjudicats en van ser els ciutadans, que veien els rescats dels rics mentre eren desnonats per hipoteques que no podien pagar. El nombre de desnonaments no ha disminuït; malgrat que M. Rajoy assegurés que hem sortit de la crisi, no ho hem fet sinó que torna a créixer.

En aquest context d’escalada desmesurada dels preus de l’habitatge, de forma especial en el lloguer a ciutats com Barcelona, la política de desnonaments sembla que està virant cap a l’aplicació de la força per garantir el dret a l’especulació i la nul·litat del dret a l’habitatge digne. En l’últim més s’han repetit actuacions policials contra mobilitzacions per evitar desnonaments. Els cossos d’activistes i veïnes com a eina de resistència, es començen a quedar curts davant la brutalitat de dispositius d’antiavalots. A Badalona, Santa Coloma, La Trini, Poble Sec i també a Sants hem hagut de patir aquestes situacions. Si això no fos prou, un nou conflicte sorgeix entre l’activisme pel dret a l’habitatge. La Generalitat, davant d’aquesta situació d’emergència, es posa a subhastar pisos de la seva propietat que acabaran en mans de fons especulatius.

No obstant això, l’activisme i la lluita han estat la manera d’aturar milers de desnonaments. A més de veure aquestes victòries quotidianes, podem començar veure altres victòries. En aquest mes de Juny l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una llei promoguda pel teixit associatiu, per obligar a les promotores a incloure un 30% d’habitatge VPO en totes les construccions i remodelacions. Una victòria que encara no és definitiva i que ,si es vol que ho sigui, haurà de seguir mantenint la lluita dels ciutadans. L’habitatge ha de ser un dret i no pot seguir essent una mercaderia. La situació actual és alarmant i les administracions han de seguir el ritme de la lluita del carrer per solucionar-la o, com a mínim, minimitzar-ne les conseqüències.

Similar Posts