La Macarena és el meu barri d’acollida a la Sevilla, on porto gairebé 10 anys vivint. Vaig deixar Sants i La Burxa, on col·laborava activament, per anar al sud, a viure a la ciutat Hispalense.

A part dels estius infernals a Hellvilla amb més de 40 graus a l’ombra, Sevilla i en concret el barri on visc es força agradable. La Macarena està a la vora del centre de la ciutat, de la zona del Pumarejo, un centre veïnal amb un fort teixit associatiu. Seria el més semblant al Centre Social de Sants, que durant anys ha aglutinat forces reivindicacions veïnals. En arribar a la ciutat, vaig buscar la meva “Burxa” Sevillana; en no trobar un projecte de barri semblant, em vaig pujar a l’aventura de muntar el Periódico Diagonal (ara El Salto) a escala andalusa, amb una redacció pròpia a Sevilla. Amb l’esclat del 15-M em vaig anar integrant cada cop més als moviments socials de la ciutat que, fins el 2011, no havia conegut.

Sevilla és una ciutat amb moltes cares. No tot és la Feria i la Setmana Santa. Té un teixit social molt potent, una cultura popular, un teixit cultural que va molt més enllà dels toros i les sevillanes. Des de còmics on es barreja la setmana santa amb apocalipsis zombis, a projectes educatius de Coros d’infants que canten Lluís Llach i Michael Jackson amb obres pròpies del professorat del projecte després d’un any treballant la perspectiva de gènere amb la canalla. La imatge cultural que projecta la Junta de Andalucía no es correspon amb la realitat que he vist aquests 10 anys, amb projectes que es menysvaloren des de l’administració però que, alhora, són molt i molt potents. Tanmateix, la cultura popular no pot menysprear la Setmana Santa, un fenomen de masses. El primer cop que vaig veure els “Costaleros” posar-se les faixes (les persones que porten sobre les seves espatlles els “Pasos”), em va recordar la imatge dels Castellers de Sants. Faixes iguals, indumentària semblant i, sobretot, molta pinya entre ells. Cultures populars diferents, però alhora semblants.

D’ençà que sóc a la ciutat hispalense, tothom amb qui m’he creuat coneix el meu origen Santsenc, La Burxa, la Cursa de Carretons i la resta de Festes Majors del barri, a les que vinc tots els anys. A la Macarena he exportat una tradició popular catalana i, cada castanyada, ens reunim amb una vintena de criatures de l’escola dels meus nens per a fer un taller de panellets i així oferir una alternativa al Halloween.

Ara, gairebé 10 anys després i amb 3 criatures a casa, intento pujar a Sants cada dos o tres mesos perquè coneguin a la família i el barri. En aquests 10 anys que porto fora he anat comprovant l’impacte dels apartaments turístics al barri. Cada cop que vinc, em sorprèn un nou aparthotel d’aquests automàtics. Quan vaig marxar, ja començàvem a veure les orelles del llop de la gentrificació amb la torre Malaya.

I és que, una cosa està clara: visc a Sevilla, La Macarena m’ha conquistat, però el meu cor sempre estarà a Sants. Com a mínim, mentre no em cancel·leu la Cursa de Carretons en la que participo tots els anys.

Similar Posts