Aquest any s’està vivint una situació d’emergència pel que respecta a l’arribada de menors estranger no acompanyats. El desbordament de la Generalitat per poder assistir als menors els va portar a demanar ajuda a les entitats que treballen amb menors per generar dispositius d’urgència. Per tota Catalunya obren centre de primera acollida amb 15 – 20 places.

En aquest context es va habilitar l’escola Sant Vicent de Paül, coneguda popularment com «les monges». El centre passa a ser equipament, que no pas habitatge, així que l’ús d’aquest espai és provisional i en menys de dos mesos hauria d’estar al seu lloc definitiu, i si es pot, abans. Aquest centre recull en primera instància a joves que venen assignats jurídicament i s’apliquen mesures higièniques, alimentàries i de descans i es fa l’assignació de l’edat. Posteriorment, la tutela passa a la DGAIA, es queden al centre fins que tenen una plaça a un centre d’acollida fix. Així pot durar entre unes hores i màxim 7 dies, que en aquest cas mai hauria superat els 3. Els menors no poden sortir sols, sempre han d’estar amb monitors, fan activitats a dintre i fora del centre. Hi ha molt flux de menors entrant i sortint, que sempre haurien d’anar acompanyats per mossos en ingrés i trasllat, pel perfil del centre de pas.

Malgrat aquest funcionament oficial, que s’explica des de l’administració a veïns i entitats del barri, al centre moltes vegades s’hi concentren més menors dels que haurien de ser i alguns passen més temps de l’estipulat. Els professionals havien de treballar en condicions de molta pressió i es van produir alguns conflictes amb els menors. La sotsdirectora de la DGAIA confirma que el centre no reuneix les condicions de seguretat necessàries en infraestructura.

El centre ha tancat després de dos mesos de polèmica, tensions i mala gestió

Diversos factors van fer que la situació generés molta crispació al barri. El primer és la inicial falta d’informació que va patir el barri respecte que hi passava en aquell edifici. La gran presència policial, ja que tots els menors havien d’arribar acompanyats per la policia, va generar un estat d’alarma. La falta de comunicació de la mateixa DGAIA amb el districte i d’aquest amb els veïns. La urgència va fer que el centre comencés a funcionar abans que es comuniqués al districte i aquest després va reaccionar tard cap als veïns. Es va ignorar el teixit del barri, que compta amb les seves pròpies particularitats. Entre elles una important comunitat gitana que compta amb el seu propi teixit social i que no va ser tinguda en compte. Tampoc es pot obviar la guspira xenòfoba que va despertar en una part del veïnat. Aquesta primera alarma va fer que tots els incidents del barri s’associïn a l’arribada dels menors i se’ls qualifiqui a tots com a delinqüents. Hostafrancs és un barri relativament força complex molt abans de l’arribada a l’estiu dels menors. Les queixes de molts veïns sobre els menors eren infundades i se’ls acusa de moltes coses que no van ser culpa seva. No es pot negar que hi va haver algun incident i agressió. Se’ls acusava de dos atracaments a comerços, un dels quals no hi havia cap menor estranger implicat.

Els primers dies i setmanes van ser força tensos en les relacions d’alguns veïns, la comunitat gitana, l’Associació de Veïns d’Hostafrancs i els menors i districte. Els primers van arribar a plantejar mobilitzacions per tancar el centre i la formació de patrulles ciutadanes al voltant del centre. L’establiment d’una comissió de comunicació i seguiment entre administracions i entitats va facilitar anar a poc a poc rebaixant la tensió. Des de l’inici la DGAIA va dir que el centre era provisional i com que no tenia les condicions adequades havia de tancar. L’associació de Veïns d’Hostafrancs que des de l’inici es va posicionar per tancar el centre va mediar amb la comunitat gitana rebaixant la tensió. Finalment el centre va tancar a mitjans de Setembre, uns dies després del que havia promès la DGAIA, amb amenaces de mobilitzacions de l’AAVV d’Hostafrancs.

La mala gestió i falta de comunicació inicial va generar un clima de rebuig cap als menors i el centre. Però la gran quantitat de MENA arribats aquest any demanda una solució que ha d’anar precisament dirigit a involucrar els teixits socials dels barris i pobles en l’acollida. Tancar-los la porta i obrir les portes a la xenofòbia i el racisme només alimenta l’estigma cap als menors i impossibilita solucions integrals. Una lliçó també pels moviments socials del barri han estat absents.

Similar Posts