Des de 2014, s’està desenvolupant una xarxa gràcies al programa LEADER, i que la seva aplicació serà efectiva fins a l’any 2020. Aquest programa ha seleccionat un total d’11 Grups d’Acció Local a Catalunya per intentar retornar les persones que viuen a les grans ciutats a pobles petits, on la seva feina també fa falta. De fet, a Catalunya, el 88% del territori és zona rural, on hi viuen el 34% dels habitants. Però la meva pregunta és: està arribant realment a la gent jove? Està funcionant? Tant de bo algú donés les instruccions concretes per poder provocar l’èxode contrari que vam viure durant molts anys, quan les famílies agafaven tot allò que tenien i anaven a provar sort a la gran ciutat, a treballar mil hores per guanyar quatre “durets” com deia el meu avi. El problema de tot aquest moviment és també la professionalització i demanda de les principals ofertes de feina que s’estan llançant com a necessitats principals dels pobles. Es busca cobrir sobretot la part d’agricultura i ramaderia, junt amb turisme, per intentar fer arribar al màxim el reclam, ja que és la principal necessitat. Tot i això, cobrir agricultura i ramaderia són dos sectors que tenen una tradició familiar entesa des de fa molt de temps, com podem fer arribar aquesta necessitat a gent que prové de nuclis urbans? Marxar a viure a la muntanya és una decisió que costa molt, i que provoca vertigen miris des d’on la miris, però que es somia cada dia en la vida de qui vol fer el canvi. I ressona al cap de la persona quan agafa el metro, pita el cotxe que té davant i entra en un supermercat sense saludar.

Similar Posts