La majoria d’escoles del barri que havien anunciat activitat prèvia a l’1 d’octubre per commemorar les ocupacions dels centres electorals per garantir el referèndum d’independència de l’any passat, havien triat la data de diumenge 30 per a obrir escoles. L’escola Barrufet va triar el dia 29 i algunes de les escoles no han pogut programar cap activitat. Tanmateix, la majoria han pogut obrir portes, enguany sense por a ser precintades pels mossos d’esquadra.

De bon matí vam fer una primera volta, porta a porta. Des del Lluís Vives fins al Joan Pelegrí. Certament el dia va costar d’arrencar a la majoria de centres, i alguns no van obrir portes fins al migdia. Al pas per Cotxeres, hem pogut adonar-nos que el mural del CDR que commemora la República havia estat bandalitzat per aquells que, en comptes de tenir un projecte propi, gaudeixen de destruir el dels altres. A poc a poc el dia s’ha anat animant: les veïnes han baixat altre cop al carrer, s’han desplegat pancartes i enganxat cartells, s’ha fet música a cal Maiol, mural a Cavall Bernat, titelles a Gayarre, treballs manuals a Joan Pelegrí, activitats lúdiques a Proa, xocolatada al Coromines… Al migdia, la majoria han optat pels vermuts i dinars de carmanyola.

La cita de la tarda era a les cinc per concentrar-se a l’entrada de la Rambla de les vies a la Plaça de Sants per, a les 17.30, enfilar una mobilització encapçalada per dues pancartes. A la primera es deixava clar que quan “el poble mana, el govern obeeix”, en clara al·lusió a la reculada del govern respecte al resultat electoral del referèndum. I una segona pancarta que reclamava la fi de la repressió i la dimissió del conseller d’interior -Buch-, poques hores després de les violentes càrregues policials dels mossos d’esquadra al centre de Barcelona, contra els independentistes que intentaven aturar l’acte ultra en homenatge als policies que van participar de l’operació “Copernico”, que se saldaria amb un miler de ferits i ferides, escorcolls d’impremtes, conselleries i direccions generals, així com l’intent d’assalt de la seu de la CUP al carrer Casp, el dia 20 de setembre de 2017.

La manifestació al seu pas per les Cotxeres de Sants comptava amb 573 persones. A aquella hora, el mural de Cotxeres ja havia estat repintat pels membres del CDR. Quan hem arribat a la plaça espanya, la mobilització comptava amb força més gent, i la cua de la mobilització –que ocupava els dos carrils en sentit Barcelona- sobrepassava el carrer de Mir Giribert. Ja arribats a la cruïlla de carrer de Sants amb la Gran Via, un activista s’ha enfilat a una escala i ha enganxat un adhesiu a la placa de la plaça Espanya per rebatejar-la com a plaça de l’1 d’octubre. Una acció que s’ha repetit a la resta de plaques de la plaça, mentre la mobilització feia la volta per la vorera. A les dues bandes de les escales d’Ibèria, i al costat de les torres venecianes i les dues cantonades de l’Hotel Plaza. Una acció que culminava amb crits de “Vam votar, vam guanyar”, “1 octubre ni oblit ni perdó” i d'”independència”. Tan sols, la placa de la cantonada del Paral·lel ha restat amb el seu nom original, han estat els mossos d’esquadra els encarregats de situar un dispositiu que impossibilités l’acció. Que cadascú en tregui les seves conclusions. Un cop feta tota la volta a la plaça, la pancarta de capçalera s’ha desplaçat fins a les portes de l’escola Francesc Macià –centre de votació l’any passat- on s’han fet els parlaments finals i s’ha cantat l’estaca i els segadors.

Quan les veïnes marxaven cap a casa, el canal de telegram del CDR de Sants, anunciava les convocatòries per les mobilitzacions que es realitzarien a la commemoració de l’1 d’Octubre. Mobilitzacions que acabarien mostrant un any després que el poble desborda una classe política sense valentia ni programa, que es debat entre l’immobilisme i l’autonomisme mentre intenta que la rabia continguda no els superi.

Similar Posts