“Projecte d’habitatges per a residents de Barcelona per 200 € al mes”. A principis de setembre van aparèixer cartells enganxats per tota la ciutat amb aquest reclam. L’oferta, també anunciada a través de Wallapop, corresponia a la promoció dels anomenats pisos rusc; locals amb habitacions tipus càpsula d’uns 3 metres quadrats agrupades en un mateix espai i amb zones comunes com “el o els lavabos”, la sala d’estar o la zona de cuina (taulell, armaris i microones).

L’empresa que hi ha al darrere és Haibu 4.0, un “grup d’emprenedors amb iniciativa social, preocupats per la falta d’habitabilitat per a la gent més modesta o amb necessitats peculiars” tal com es defineixen a la seva pròpia web. La intenció és fer una primera promoció dels pisos rusc al carrer Constitució 114, muntant 14 habitacles en dues fileres, una sobre l’altra. De moment, però, les obres han estat aturades per part de l’Ajuntament al no disposar de la llicència d’obra. L’empresa marca requisits d’edat, econòmics i fins i tot penals per a poder accedir-hi. També estableix unes normes de convivència que poden anar des de la no tolerància a les conductes racistes fins a la prohibició de mantenir relacions sexuals dins dels ruscs o habitacles.

Des del primer moment, la iniciativa ha rebut un fort rebuig tant per part de la ciutadania com per part del mateix Ajuntament. Aquest últim comunicava a la premsa que no havia rebut cap sol·licitud de llicència per a un espai residencial d’aquestes característiques i en qüestionava la legalitat al no complir de cap manera els requisits mínims d’habitabilitat que s’exigeixen per a poder viure dignament i amb unes condiciones adequades. El decret que regula aquestes condicions mínimes i la cèdula d’habitabilitat estableix la següent ràtio: una persona per habitació d’un mínim de 5 metres quadrats.

En cap cas podem consentir que se’ns ofereixi aquest tipus de projecte com a una solució als greus problemes d’habitatge que patim al barri de Sants en particular i a la ciutat de Barcelona en general. La nostra tolerància a les condicions en què vivim, cada cop més pèssimes, ha arribat a límits insospitables i ens hem de plantar i dir prou. Tothom, si és que no ho ha patit una mateixa, coneix algú a qui han apujat el lloguer sense motiu i sense fer cap millora substancial al pis. O que, en apropar-se la data de renovació del contracte, una hagi de patir en assumir que o bé haurà de marxar o bé haurà de pagar un 20% més de lloguer. Precisament a mitjans de setembre es va aprovar la moció municipal per forçar l’ampliació del parc social al 30% en noves construccions i grans rehabilitacions. L’ampliació implicaria guanyar 400 habitatges protegits cada any. Juntament amb aturar urgentment els desnonaments, frenar la bombolla de lloguer o parar l’expulsió de les veïnes dels barris, aquesta mesura implica poder començar a oferir solucions reals al problema de l’habitatge de la ciutat. De moment però, la moció s’ha d’aprovar definitivament a la subcomissió d’Urbanisme amb la Generalitat a principis d’octubre. Esperem que, entre la posició en contra de l’Ajuntament i la incansable lluita de les entitats socials, la iniciativa dels pisos rusc no tiri endavant.

En el moment en què estem exigint regulacions en el preu del lloguer, una major durada dels contractes i una ampliació del parc d’habitatge públic -actualment només és de l’1,5% del total de la ciutat-, l’aparició d’un projecte que ofereix habitacions de 3 metres quadrats ens sembla un insult a la intel·ligència i a la lluita que es fa cada dia al carrer.

Similar Posts