El tema dels pisos que anomenarem «nínxol», ja que és el concepte més proper a la realitat que trobem, agafa cada cop dimensions més surrealistes. Si no sembla prou despropòsit que algú ofereixi espais de 2,6m2 per viure, l’empresa Haibu 4.0 està plantejant un conflicte amb entitats i administracions. A ningú se li escapen les finalitats lucratives i especulatives que comporta el negoci, però el més vil de tot és que Haibu 4.0 el vulgui vestir de contingut social. Òbviament, el terme pisos nínxol no és gaire atractiu, millor dir-li rusc. En aquest cas, les abelles treballadores hauran d’enriquir cada mes amb 200€ a l’abella reina per poder seguir vivint allà. Aquesta, segons els responsables de l’empresa, és la millor solució a la problemàtica de l’habitatge: convertir-lo en una idea ultraprecaritzada i amb unes condicions de vida per sota del moralment admissible.

Els responsables de l’empresa s’han passejat per diversos mitjans de comunicació per     vendre el seu producte, tant a clients com a inversors. Aquí cal destacar que aquests mitjans no es plantegin el grau de complicitat que implica donar a veu a aquesta mena d’iniciatives, anomenant-los emprenedors, quan el que són és sangoneres sense escrúpols. En aquesta gira, el seu representant Marc Olivé ha explicat que al local de la Bordeta volen amuntegar 15 persones i que ja tenen més de 7 locals entre Barcelona i L’Hospitalet, entre ells un edifici. També que hi haurà abelles de primera i segona, doncs estan dissenyant uns nínxols més grans, de 2m d’alçada per 3m de llargada. Les exigències per entrar a viure no són poques: edat entre 25 i 45, tenir contracte de feina i cobrar mínim 450 €, no fumar, no mascotes, no relacions sexuals, no antecedents penals, etc. Això sí, es renten les mans en casos de robatoris, conflictes, delictes o activitats il·legals dins els locals.

Aquesta perillosa idea d’ultraprecaritzar l’habitatge del proletariat de la ciutat ha tingut diverses respostes. Per una banda, el passat 8 d’octubre veïnes del barri van ocupar i aturar les obres del carrer Constitució 114 on estan treballant per convertir 100 m2 en 15 nínxols de lloguer. A més, durant les nits hi han aparegut diverses pintades de rebuig i el material de màrqueting de la façana ha estat sabotejat. El local del costat ha trigat poc a pintar la persiana per deixar clar que no són Haibu 4.0.

També l’Ajuntament ha respost i ha aixecat diverses actes pel precintament de les obres degut a la falta de llicències. Malgrat tot, l’empresa ha seguit endavant i desafia públicament l’administració. No només això, sinó que ha volgut fer-se propi el llenguatge dels col·lectius que realment lluiten contra l’especulació i els problemes habitacionals. Ha acusat l’Ajuntament de posar traves al seu projecte perquè els ruscos «lluiten contra el model d’especulació». En declaracions a la premsa, han arribat a dir que aturarien la comitiva judicial a les portes per evitar el precinte, cosa que ja han fet, i que si volen tancar el seu negoci hauran de desallotjar a les pobres persones que s’hagin vist obligades a viure en les seves dependències.

Aquest nou model d’ultrapecarització de l’habitatge segueix la línia dels models d’ultraprecarització que ja estem vivint en el camp laboral. El capitalisme de plataforma, que s’està expandint cada dia més, troba maneres de mantenir un proletariat cada cop més desposseït dins de la ciutat i augmentar a la vegada les rendes de benefici. Aquesta és una batalla que no ens podem permetre perdre.

Similar Posts