Aquest mes d’octubre els Jordis han complert un any a presó i aviat la resta de polítiques preses i exiliades també compliran un any lluny dels seus entorns. Detingudes per portar la contrària a l’estat espanyol i per defensar els interessos de la gent de carrer. Una situació del tot injusta.

També farà dos anys de la presumpta batussa de les joves d’Altsasu, que els ha costat 12, 50 i 62 anys de presó. I aviat farà 12 anys del polèmic cas 4F, on les armes repressives de l’Estat acabaren amb la vida d’una persona i diverses tortures i condemnes a presó. De la mateixa manera, en Jorge, acusat de desobediència a l’autoritat per parar un desnonament fa dos anys. No parlem doncs de la repressió del 15M; de les encausades per l’Aturem el parlament, que intentaven parar l’aprovació d’uns pressupostos que retallaven -encara més- els drets socials; de l’Adri i la Tamara, del cas 27 i més o dels centenars i centenars d’altres casos, identificacions, detencions i sentències arbitràries que l’Estat ha llançat contra moltes activistes. Activistes que lluiten pels drets que l’Estat no ha garantit mai i que, cada cop, de la mà del capital, cobreix menys.

Mentrestant, la majoria de les polítiques estaven assegudes a la seva butaca d’indiferència, lluitant pel nacionalisme imposat per l’estat català, sense moure un dit per la gent del carrer. Fins i tot, CiU (de la mà de l’actual empresonat, Jordi Turull) s’ha presentat com a acusació particular en algun d’aquests casos i ERC n’ha condemnat uns quants.

Se’ls ha girat la truita. Espanya les reprimeix per ficar-se del costat del poble, igual que elles havien fet tants i tants cops. Han rebut acusacions i judicis polítics, sentències injustes i desmesurades, presons preventives, detencions a casa seva, separació de les seves famílies i companyes, pors, inseguretats, judicis que no arriben mai… I ara que han provat de la seva pròpia medicina, què ha canviat? Res de res. No cal anar gaire lluny, hi ha desnonaments cada setmana al barri i desallotjaments d’edificis de bancs, empreses i especuladors okupats que permeten l’accés a l’habitatge a persones com tu, lectora, i com jo que no poden permetre’s els desorbitats preus de l’habitatge -que també han permès a través de la gentrificació i el turisme; mentre aquestes lluites són criminalitzades pels mitjans de comunicació de masses, d’entre els quals es troba TV3 “la nostra, la del poble“. Tanmateix hi ha casos repressius a cada carrer del districte.

I podem canviar-ho tu i jo? Sí, és clar! Sortim al carrer, escoltem el nostre entorn i qüestionem-nos tot el que hem donat per suposat fins ara. Lluitem per la llibertat de totes, de les polítiques preses, preses polítiques i de totes les veïnes! Fem xarxa, creem espais alliberats, trenquem les opressions, defensem els nostres drets i il·lusions! La vida és nostra, empoderem-nos.

Similar Posts